De cotó fluix

De cotó fluix
Mar Ferrer

Trepitges fort per camins enfangats. Treus múscul en braços sense força. Del teu cor de cotó fluix, en fas un de ferro. Les sabates s’embruten, els braços et pesen però el cor, el cor et somriu.

Per arrencar el vol et cal córrer arran de terra. Ben arran de terra. De fet, has caigut de morros més d’una vegada i saps molt bé quin gust té l’herba, la sorra i també el ciment. Acceleres les cames, més i més i més. Eixamples el nas i respires gran, endins. Tanques els ulls, fort. Doblegues els genolls, molt. I amb les ales ben obertes, saltes.

T’impulses amb l’energia dels que més estimes, els sents aplaudir des de molt lluny. I t’enlairen, i t’enlaires. Et peles els colzes amb alguna pedra que no sortia al mapa però aviat ensumes els núvols fets d’il·lusions. Per sort tens el cor de cotó fluix, i vola.