Les pàgines voladores
Mar Ferrer
Seria un matí assolellat, de cel blau. Les pàgines, tímides al principi, em voldrien fer creure que no, que són totes meves. “Recorda els drets d’autor”, em dirien. Però el vent, sempre tan provocador, les començaria a acariciar eriçant-les-hi totes les puntes. Elles, sentint les pessigolles, em farien ullets de “i si…?”, i jo, dòcil com sóc, les cediria totes al món, a qui, ben pensat, li manca una bona dosi de material sensible.
Estic segura que arrancarien el vol fàcilment, són àgils i força lleugeres tot i que a l’equipatge hi carregarien un bon sobrepès d’emocions. Seria després de jugar uns instants arran de terra, que s’escaparien. Sortirien catapultades, amb les ales ben obertes.
Algunes anirien lluny. Molt lluny. Esmorzarien amb els ocells més afinats i farien l’amor amb totes les notes musicals arribades des de molt avall. A la tarda, unes cistelles amb les fulles dels arbres, diuen que les caduques estan fent una bona temporada. I de nit, arraulides en algunes mans curioses que les enxamparien al vol, somiarien en descobrir altres mons, en parlar llengües desconegudes i en tatuar-se nous caràcters al seu cos blanquet. Nous accents. Noves dièresis. Nous silencis.
Altres no anirien tan enllà. La majoria d’aquests fulls tenen un punt i final clar, quasi evident. Una destinació precisa. Una adreça escrita en majúscules i amb segell certificat. Aquestes pàgines, tan o més atrevides que les primeres, tindrien el valor de trucar a la porta i presentar-se davant dels seus destinataris amb totes les lletres per davant. Seria un vol ras i curt, ple de veritat, amb una trajectòria directa i un moviment imantat.
I així, amb les carpetes buides de documents i l’aire pintat de lletres que volaven sense cinturó, començaria el següent capítol d’aquesta història particular. Acabaríem de viure la Primera Explosió Creativa Mundial, la que emetria radioactivitat alfa, partícules beta i rajos gamma. Però compte amb el seu alt nivell de risc. És de categoria A. D’Alfabet. I d’Addició.