Toca’m

Toca’m
Mar Ferrer

Pobreta de mi. Tant que t’estimo jo. Sí, a tu, que em claves els ulls tot buscant paraules. A tu, que em tems i m’evites. A tu, que m’omples d’idees que esborres una vegada i una altra.

No demano pas tant. Només vull que em miris amb els mateixos ulls que a les pàgines següents. Vull que em toquis suament, amb els mots adequats i els espais necessaris. Ja m’agrada que em dediquis una atenció especial, sé que sóc la primera i això em fa diferent. Dependrà de mi que el lector es quedi o no. Però et prometo que si canvies la por per il·lusió, tot fluirà. Les idees aniran apareixen sense adonar-te’n. Junts començarem una aventura que de ben segur ens portarà per móns extraordinaris. Jo t’ajudaré a començar el camí. Escriuré amb lletres més grosses perquè arribis abans a l’últim dels meus caràcters. I no et preocupis que si trobo algun error, ho diré a la Negreta. Ella t’avisarà quan alguna cosa no vagi bé.

Però sobretot, no tinguis por. Omple’m. Carrega’m de vocals i consonants. Fes amb mi el que més desitgis. Pensa que quan desaparegui, tot serà més fàcil. Em deixaràs enrere. Els teus dits tocaran ansiosos altres pàgines i crearan nous paràgrafs plens de frases brillants. Però sé que algun dia, no molt llunyà, vindràs a buscar-me de nou. La nostra és una relació d’aquelles que no s’acaben mai.