Res i tot
Mar Ferrer
Sembla que no és res, però ho és tot. Un dia et lleves i ets diferent. Has entès que vols temps. Saps que et vols bé. Decideixes cuidar-te, mimar-te. Estimar-te, per fi.
Trenta anys portant dins teu la mateixa persona i encara no havies aconseguit voler-la igual que aquelles a qui adores de manera brutal. Has necessitat mitja vida per trobar-te, però ara t’has enamorat. De les teves pigues fosques. Del teu melic amagat. De les pestanyes mandroses i d’aquella taca que dibuixaries de memòria. Fins i tot de les ungles imperfectes.
Finalment, sí. Et vols a tu. I et vols en forma, vestint el somriure més sincer. Assaborint els moments senzills. Somniant aventures gegants. Potser et sembla que encara busques, però creu-me, avui ho has trobat. T’has enfocat. Saps que és una funció única, sense assajos generals ni reposicions. I justament ara, entres en escena. Silenci, llums, acció. Ets l’heroïna de la teva història i fas un paper brillant.
Feliç primer dia de vida!!!
Doncs sí! Fas un paper brillant i ets una heroïna. Espero que t’ho creguis de veritat. I si has trigat 30 anys a descobrir-ho, està molt bé perquè hi ha gent que no ho descobreix en tota una vida.
Això d’els qui “adores de manera brutal” m’ha xericat una mica quan ho he llegit… Vull dir que m’ha sonat malament. No sé per què…
Si… pot ser perque ‘brutal’ te connotacions de bestia, com salvatge…? pero es que us estimo aixi, irracionalment 🙂
P.D: perdonaaa… no tinc accents ara mateix!
P.D.2: ja saps com va… aixo dels teclats!
Felicitats! ho has aconseguit!
Jo penso que la clau de la vida es fonamenta en 3 coses:
– acceptar-se a un mateix
– no tenir por de perdre res
– tenir curiositat
i sobretot “temps al temps”
Endavant!