Teva, meva, nostra.
Mar Ferrer
Deixa de fer-ho. Deixa de fer-ho per mi. Trepitja el dia amb una il•lusió nova cada matí. Almenys una, que sigui teva i de ningú més. Fes que passi. Viu-la des de dins. Assaboreix-la fins al final. I promet-me que ho fas per tu, perquè és el que vols i no el que vols voler.
Concedeix-me aquest ball per manar-te que siguis. Només tu pots ser qui ets. No beguis llet desnatada. No té gust, i sembla suc de vaca. Canvia el xampú. No em facis una truita els dimarts. Menjaré una torrada amb formatge, a l’hivern que bé que va. No et pentinis abans d’arribar. Potser encara no t’ho he dit, però sempre m’han agradat els nius de rínxols descontrolats. No treguis el cotxe del pàrquing tan sols perquè plou. M’agradarà acabar el llibre arraconada a l’última fila de l’autobús mentre el conductor renega darrera el parabrises. No t’empassis en Hugh Grant per setena vegada justament avui que s’ha allargat la reunió. No deixis de dir, no deixis d’anar. No em facis l’amor aquesta nit. Acaricia’m l’ànima i escoltem el silenci.
Comença amb coses petites, et prometo que juntes són grandioses. Sent-te lliure, fes-te fort i comparteix-ho. Sobretot això, regala’m la teva passió i veuràs com em brillen els ulls. La teva il•lusió serà també la meva, i la nostra. Els nostres reptes, les nostres llàgrimes, els nostres desenganys i les nostres nits sense lluna. Agafa’m la mà i sigues tu sense ser tant jo. Sigues de veritat. Fes-ho per mi.