No és cosa fàcil
Mar Ferrer
No és cosa fàcil. Veure-hi de lluny. Menjar una poma cada dia. Regar les plantes amb l’aigua justa. Callar quan cal i parlar quan toca. Que el pare agafi una tauleta. Arribar puntual. Ser-hi i no estar-hi. Sortir d’una dutxa d’hivern. Pentinar-me com ho fan a la perruqueria. Trobar el moment. Oblidar-ho. Recordar-ho. Sortir del llit abans de les vuit. Anar-hi abans de la una. Travessar Plaça Espanya un dia de pluja. Acomiadar-se. Fer un arròs com el de la mare. Trobar la paraula adequada. Parlar quan tothom mira. Perdre un amic. Caminar amb sabates noves. Mirar endavant. No mirar massa endavant. Dir el que vols que digui. Fer el que volen que faci. Ser qui voleu que sigui. I al mateix temps, no deixar de dir, de fer ni de ser qui vull. Entendre’m. Decidir-me. Estimar-me. Trobar el que busco. Saber el que busco. No pensar. Deixar-me portar. Viure, no és cosa fàcil.
S’ho val. Un somriure que s’escapa. Cantar al volant. Trobar-te ballant sola al menjador. Xiuxiuejar-li bon dia. El tacte dels llençols després d’un pipí llarg. El segon son del diumenge. Un sol de primavera. Una mirada que diu fem-ho. Creure que pots. Veure que pots. Somniar en veu alta. Una postal de la petita. L’oceà Pacífic. Travessar un núvol blanc. La saviesa passatgera de Spotify. Un bitllet d’anada. Aquell concert d’estiu. Unes mans imantades. Els flams de l’àvia. Passar-se de la línia. Un dilluns de cinema. La sorpresa que sorprèn. La veritat veritable. El temps que s’acaba. Un orgasme que et trenca. Equivocar-se i que no passi res. Dir, fer i ser tu mateixa. Que em coneguis i t’agradi. La vida, s’ho val.
Viure la vida, no és cosa fàcil. I creu-me que s’ho val.