Maleït el dia

Maleït el dia
Mar Ferrer

Ara ja no pot ser de cap altra manera. La Coca-Cola ha de ser Zero, amb gel i llimona. Si no té gel, si us plau, posi’m una clara.

Maleït el dia en què descobreixes què vols, però sobretot com ho vols. Des de llavors, ja no et serveix qualsevol cosa. Els cereals, amb cullera petita. Els llibres, de tapa dura. Les pel·lícules, en versió original. I els t’estimo, els t’estimo en l’idioma que vulguis mentre siguin de veritat.

Vols una pluja que et mulli l’ànima i un sol que et faci brillar les pestanyes. Esperes que el vent et transporti una vegada i una altra, remolcada en una aventura infinita. Ja saps el que és enamorar-se, i desitges fer-ho a cada segon. Picar-li l’ullet a la vida i dir-li que no et serveixen els cafès de màquina ni els petons enllaunats. Vols pensar que no són manies de l’edat sinó l’experiència, que sap com fer-te volar.

I sense poder-ho evitar, et converteixes en la teva pitjor enemiga. Saps molt bé que no tots els matins són a càmera lenta, ni totes les abraçades, abraçades d’aeroport. No sempre sonarà en Mirabet, ni somniaràs cada nit en crear un planetari per saltar les estrelles de dues en dues. I és que com més et coneixes, més li exigeixes a la felicitat. Que sigui plena, que sigui eterna, que sigui amb tu. I no cal que sigui fàcil.