La bona gent
Mar Ferrer
Que m’agrada la gent que pensa. La gent que creu. Que ho intenta. La que, malgrat tot, s’hi atreveix. La que surt del camí si cal. La que fracassa. Que s’aixeca. La gent que evoluciona. La gent que dóna les gràcies i demana perdó. M’agrada la gent que es preocupa, que pregunta. La que diu t’enyoro. La que no creu en la bona ni en la mala sort, sinó en el saber i en no rendir-se. M’agrada la gent que es diverteix. La que plora paraules i respira esperança. M’agrada la gent amb il·lusió. La que no té por. La que busca. La gent que troba. M’agrada la gent que sap. Que coneix noms de plantes, d’ocells. Fins i tot de pedres. La gent que m’ensenya. M’agrada la gent que regala somriures. La que ho pensa i ho fa. O potser desfà. La que comença. La gent que no busca excuses. La que cura ales, tanca ferides i encén cors apagats. M’agrada la gent que es mou. La que confia. Que s’implica. La gent que vol veritat.
I sobretot, sobretot, m’agrada la gent que parla amable. Que bonics, els que no sospiten, ni malpensen, ni malinterpreten, ni recorden el dia que. Quin descans, aquells que no utilitzen provetes, ni balances. Els que viuen a ull, fàcil. Els que pensen que mai és tard, que res és per sempre, ni que tot és obvi. Sí, la gent que parla amable parla amb les mans, amb els ulls. Amb fets. Amb granissats de llimona. Amb balls improvisats. Amb ai, voldria que fossis aquí.
M’encanta la gent que és feliç amb la meva felicitat. Perquè no la sumen a la seva, les multipliquen. I jo, que sempre he sigut de lletres, entenc la operació a la primera. M’agrada la bona gent.
A nosaltres, els teus lectors, ens agrades tu i la teva veritat.
Petonets, bonica, i segueix volant.
GrAcies guapíssima! Em fa molta il·lusiO. Nosaltres, que vam volar juntes ara fa un anyet 🙂
Mencantes!!! Seguix aixi!! Tu si que esres bona gent
Sou molt bona gent…tu i els teus…records!
I tots els que els sentim! 🙂 Gracies Carme, una abraCada!
A mi m’encantes tu!!!!
Tu segueix així i seguirem multiplicant!
Saps que en tens molta culpa d’aquest escrit… oi? jiji Som una multiplicaciO amb potes! 🙂
♥️♥️
m’encanta, Mar. A mi també m’agrada la gent que viu a ull, són de més fàcil conviure
La millor de les receptes, viure a ull 🙂 Gràcies per compartir-ho Núria!