No és lògic

No és lògic
Mar Ferrer

La recordes bé, aquella època. Era quan tot començava i semblava no tenir fi. El món s’arreglava amb els tallats de Can Tinolis, els que tu mai vas demanar. T’agradava fer-te gran sense arribar a ser-ho. Les converses s’enfilaven pel carrer Xaloc, pujaven les escales i ressonaven pels passadissos de l’escola. Normalment seies a prop de la finestra, de la meitat cap endarrere. Era allà, en aquella aula, on marcaves amb fluorescent groc el teu primer llibre de filosofia. I entre tant subratllat, una paraula et resultava familiar. La lògica. El perquè de cada cosa, el sentit, les conseqüències. La llei que marca quan un coneixement és vàlid.

Bestieses. Ara, catorze anys després i amb una part més del camí recorregut, la lògica et sembla precisament això, una bestiesa. Un truc, que fa cert un judici propi, personal, res més. La lògica és la pura ruïna de l’esperit. De la imaginació. Per lògica, els Reis són els pares; i per lògica, aquell mag, menut i de mirada entremaliada, no va desaparèixer mai de l’escenari.

Que busquis sempre el sentit comú, sí; l’argumentació, d’acord. Que siguis més d’història que no pas de ciència-ficció, ja en sou dos. Però la lògica, la lògica no la compres. I és que amb el temps has après que el teu mètode, les teves decisions, els dubtes, tot; tot té una raó que ho fa ser com és. Que et pentinis abans d’anar a dormir, o mengis el rocafort abans que el brie. Que facis la volta al món amb seixanta anys, no amb vint. Que et venguis la casa. Que li toquis la galta. Que diguis prou. Et pot semblar lògic o no, la qüestió és que sigui. Que t’agradi. I que així ho vulguis perquè així ho decideixes.

El que no és lògic és que la lògica ens governi. I molt menys que la lògica d’algú altre, que ha crescut i viscut una vida que no és la teva, vulgui apoderar-se de la teva intuïció, de les teves fantasies. Pensa, prova, sent i viu. I és que ara ja saps, perquè un savi ho va saber escriure, que només val la pena intentar allò que pot sortir malament. I sabràs que és important quan no ho puguis decidir per lògica. Fuig-ne, d’ella. Et farà odiar el món.