Sota el llit

Sota el llit
Mar Ferrer

Ningú ho veu, però hi guardo de tot, sota el llit. Converses que queden gravades. Plors desesperats. Malsons que s’arrosseguen i es transformen en dubtes que seran per sempre eterns. Hi guardo algunes sabates per estrenar, d’altres que han creuat mig món. Pors, monstres, il•lusions. Somnis inacabats que reservo per un matí sense pressa. Els teus mitjons. Les meves ganes de ser jo. Moltes cançons que vam ballar. Totes les copes que es van trencar. I els petons mig adormits de les vides que encara queden per viure.

Ho amuntego tot allà, sense ordre ni concert. Els crits, les promeses, els anys que hem bufat. Tot ben barrejat perquè quan arribi aquella nit, tan sols em calgui treure el cap. Agafaré aire i m’hi endinsaré. Buscaré, remenaré. Descartaré fins a trobar aquella olor, la matinada en què ens vam fer grans. El color dels teus ulls. El tret d’aquella trucada. Els dinars d’urgència a la pizzeria del carrer Londres. O de socors, més aviat. Sota el llit hi guardo vida, abraçades a mida i plaers infinits. També parracs, angunies, puzles sense acabar. De tot. De l’escalf sincer a l’esgarrifança més profunda.

I és allà on, jo que tot ho perdo, protegeixo la meva fortuna peculiar. Sota el llit hi trobo totes les pàgines que, de tant en tant, necessito rellegir. Els somriures que vull recuperar. L’amor autèntic. Les paraules de la mare. Les melodies que em retornen, només amb un instant, al món inconscient, a la memòria a llarg termini. Ho guardo tot allà, sota el llit, on no importa el temps ni tampoc la pols.