És natural
Mar Ferrer
T’agradi o no, som això; canvi constant. Dels braços al bressol. De l’escola a l’institut. De la talla 8 a la 38. N’hi ha que ens hi adaptem més fàcilment, potser, però el canvi, a la vida, no para mai.
L’Enric ha canviat de feina, la Sofia de nòvio i jo de país. La mare domina el WhatsApp i tu ja no m’enyores. Del Jo vull ser Rei, samarretes fora, a Fàcil, ànima endins. És natural, però hi ha qui encara no ho entén. Pensa-ho, quan et diguin que ja no ets la mateixa. Que has perdut la concentració, un error així no l’havies fet mai en una reunió com aquesta. O que abans era diferent, i això a nosaltres no ens passava. I tant que no, no ens passava. Érem algú que ja no som. Tampoc tu em parles igual, tot i que un xic de nostàlgia sí que te li trobo, a la mirada. No ens ho tindrem en compte. Hi ha canvis que tot i saber-los o (per què no), tot i buscar-los, costen més d’abraçar que d’altres.
Però n’aprens, a menjar sense lactosa i a viure dormint menys. A conduir per l’esquerra, i a pronunciar un t’estimo sense que ningú te’l demani. N’aprens, a provar i equivocar-te. Fins i tot un dia, i això ja és nivell avançat, aprens a alinear-te amb els canvis dels altres, que sembla que necessiten més estona, o més petons, o més quilòmetres. El teu procés no és el meu, només deixa’m que hi confii.
I es tractarà de temps, siguin segons, minuts o anys. Posaràs el dit al disparador i tornaràs a enfocar. Canviaràs un dos per un tres el dia del teu aniversari. I potser t’ho hauràs de pensar més de deu cops, si cal, però aquesta vegada veuràs que tot el que sembla igual serà també diferent. Portem el canvi a dins. És natural.